Com bé sabeu, ja fa temps que unes quantes persones de la Colla de Geganters de l'ACF estan treballant de valent en la preparació de les activitats per commemorar el 25è aniversari dels gegants. Aquestes activitats tindran com a eix central la figura excepcional de Josep Cardona Nona, creador artístic dels nostres gegants, i al qual volem retre un homenatge.
Per tal de coordinar l'organització de les activitats, la setmana passada va tenir lloc una reunió dels membres de totes les comissions de treball. S'hi va parlar, per tant, de com evolucionen els preparatius en marxa, per exemple, de les activitats a les escoles, del conte, de l'exposició, de la taula rodona, de la trobada gegantera.
La Mati Romero escolta les explicacions de l'Albert Moya. [Foto: Agustí G. Larios]
La Marta Pañella i la Marta Montané escolten el Josep M. Monés. [Foto: Agustí G. Larios]
El Josep Ribas i el Xavi Cerdán també escolten el Josep M. Monés. [Foto: Agustí G. Larios]
L'Elsa Pineda i la Roser Rius sembla que tenen fred. [Foto: Agustí G. Larios]
Una de les qüestions fonamentals d'aquesta commemoració és recuperar el record i la memòria dels orígens dels nostres gegants. Per aquesta raó, alguns geganters van fer una entrevista a dos veterans de la Colla i que tingueren un paper fonamental en l'origen de la Colla: el Manel Carpi i el Josep Solé. Van ser, respectivament, el promotor de la realització del ball La Berguedana, inspirat en el Ball de la Patum de Berga, i el primer cap de colla.
El Manel Carpi i el Josep Solé. [Foto: Agustí G. Larios]
Fruit d'aquella trobada de treball, hem pogut recuperar de manera concreta alguns fets bàsics dels primers moments, com ara les dates de les dues representacions del ball La Berguedana (14 i 15 de maig de 1988, al Centre Parroquial), la primera sortida de la Colla Gegantera (l'agost del mateix 1988, a Santa Coloma de Cervelló), la data de l'estrena del gegantó Banyetes (la Festa de Tardor també del mateix 1988) i la data de l'estrena de la gegantona Rebanyuda (la Festa de Tardor de l'any següent, el 1989).
El Cercle Català de Col·lecionisme ha editat tot just un segell postal en homenatge als Gegants de l'Agrupació Cultural Folklòrica, dels quals commemorem enguany el seu 25è aniversari. Per aquesta raó, hem demanat una col·laboració especial a Pere Martí Guasch, president d'aquesta entitat santfeliuenca.
EL SEGELL DELS GEGANTS DE L'ACF
Enguany el Cercle ha celebrat els seus 14 primers anys d’existència a la nostra ciutat. Per a qui no ens conegui, us farem una radiografia de qui som i què fem. Hem organitzat fins ara 26 exposicions i/o mostres de col·leccionisme, 6 trobades de col·leccionistes de plaques de cava i col·laborat, tant amb associacions locals (Amics de les Roses, ARES, Agrupació Pessebrista...) com de fora de la nostra ciutat (ONG ADDA, Barcelona).
Tenim cura de la divulgació i de la difusió del col·leccionisme, i per això muntem tertúlies de col·leccionisme —acabem de fer la 15a (6 març)—; a més, hem fet diverses presentacions de segells personalitzats de Sant Feliu i Campanyes de difusió del col·leccionisme (9). Som un grup ben unit, i així ho demostrem fent sortides per anar a veure exposicions de col·leccionisme o visitar indrets d’interès cultural; a la nostra seu social, organitzem diversos berenars, la castanyada i/o la ja tradicional Festa de Nadal per als socis i sòcies.
L’any 2009, amb motiu del 10è aniversari de l’entitat, vam decidir unir-nos al grup d’entitats i associacions que aprofitaven l’oportunitat que els donava Correus de poder dissenyar el teu propi segell, per fer difusió de la nostra ciutat. Així vam començar recordant el 10è aniversari del Cercle, el Mercat Municipal, en Pere Dot, la Catedral, el Palau Municipal d’Esports o els gegants de Sant Feliu. El dia 6 de març, vam fer la presentació del segell número 21, dedicat als Gegants de l’ACF, recordants els seus 25 anys.
Tots els segells «personalitzats» —que es així com es diuen— són de tarifa «A», que és la tarifa corresponent a una carta de 20 grs (actualment 0,37 cts) i els podeu enganxar a una carta i enviar-los als vostres amics i coneguts. Ja no tenim la col·lecció complerta, atès que s’han esgotat les primeres edicions, però dels que tenim, els podeu adquirir al preu de 2,50 euros cadascun. Podeu contactar amb el Cercle al correu següent: cerclecatcol@yahoo.es
Segell Es Gegants de l'ACF. [Foto: Agustí G. Larios]
Com bé sabreu, l'origen dels gegants de l'Agrupació Cultural Folklòrica (ACF) es remunta a l'any 1988, quan des de l'Esbart de l'entitat va sortir la idea, menada pel Manel Carpi, de representar el Ball de la Patum a Sant Feliu. Va ser d'aquesta manera que es van haver de construir un seguit de figures per poder representar aital ball: les dues parelles de gegants —Jordi i Montserrat, i Llorenç i Laia—, la Mula, els cavallets i un bon nombre de capgrossos.
Catalunya és terra de grans constructors de gegants, i un d'aquests artistes era Josep Cardona «Nona». Va ser precisament a ell a qui es van adreçar els promotors de la idea que hem esmentat, per tal de poder disposar-ne de les figures adients per al ball. La tasca constructora va començar al taller de «Nona» a Mataró, però, segons que sabem, va culminar al local del Centre Parroquial, que era seu social aleshores de l'ACF.
Però qui era Josep Cardona «Nona»?, ens podem preguntar ara. Josep Cardona va néixer a Calella el 5 d'octubre de 1955, però va desenvolupar la major part de la seva tasca artística a Mataró. Després d'una primera experiència teatral com a membre d'Els Comediants, i arran d'un accident, es va traslladar amb la seva dona, Helena Hortós, al carrer Sant Benet, 46, on instal·là el seu taller; un lloc que esdevingué un espai de trobada per a molts artistes i intel·lectuals.
En «Nona» —que és com era conegut— ens ha deixat un llegat artístic material abundós i de gran valua, bo i creant molta de l'escenografia d'Els Comediants i tota una mà de figures de la tradició festiva catalana, com gegants i capgrossos. Són dissenys seus, per exemple, el sol d'Els Comediants i la lluna de Lumière. D'altra banda, com a agitador cultural també va prendre part en la direcció de la Fira de Calella i del Mercat d'Ocasió de l'Espectacle d'Alella.
El 1998 va traslladar el seu taller a Santa Coloma de Farners i, després d'una llarga malaltia, morí el 12 de novembre de 2000.
Josep Cardona «Nona» donant forma a una de les seves creacions artístiques.
[Foto: Rafael Jiménez]
Tot seguit incorporem dos videos en els quals hi ha algunes de les seves creacions artístiques —màsqueres i capgrossos— emprades pel grup teatral Els Comediants. El primer és una emissió de l'avantguardista programa infantil de TVE-Catalunya Terra d'escudella, en el qual Els Comediants interpretaven diferents espais. El segon correspon a l'espectacle Karbanal, protagonitzat per una quantitat enorme de capgrossos.
Per acabar de traçar la figura excepcional de Josep Cardona «Nona», suggerim la lectura de l'article següent, escrit per Jordi Rovira.
«Nona», in memoriam
El dia que vaig conèixer a en Josep Cardona, conegut popularment com a 'Nona', ell venia d'una entrevista de la ràdio. Va arribar-se fin a Sant Simó per parlar sobre algun aspecte que no recordo dels gegants de l'ermita. Aquell vespre en 'Nona' vestia impecablement i portava els seus rebels rínxols recollits amb una cua. Recordo que em va imposar una forta sensació de respecte. Poc podia imaginar-me en aquell moment que anys després, arrán de l'escissió que es va viure a la colla —i de la qual sorgiria la colla de geganters de l'Havana, posteriorment rebatejada com d'Iluro— iniciaríem una relació d'amistat.
Quan va acceptar dissenyar l'Iluro i l'Alarona per una quantitat irrisòria va demostrar-nos que la seva estima per les figures de cartró anava més enllà del pur interès mercantil. Les hores que alguns dels membres de la colla vàrem passar al seu taller ens va permetre acostar-nos a una personalitat gens ortodoxa i a un home de caràcter alegre. Ens trobàvem enfront de tot un personatge, d'algú que trencav motlles. Podies estar d'acord amb ell o no, però tothom reconoixia que al igual que les seves figures, aquell ninotaire estava tallat per un patró diferent.
Havia arribat a Mataró a finals dels setanta amb poc més de vint anys i va quedar-se a la capital del Maresme dues dècades senceres, temps suficient per deixar la seva petjada a un gran nombre de llars mataronines amb les seves creacions de cartró. Pocs dies abans que decidís tancar el seu negoci —l'1 de setembre de 1998— per traslladar-lo a Santa Coloma de Farners em reconeixia que el seu taller havia estat «un lloc al que la gent de Mataró ha agafat força afecte. Ha estat un lloc estimat». La seva relació amb els responsables culturals de la ciutat era ben diferent. Els criticava que hafuessin apostat per una «cultura de despatx» enlloc de la «cultura de carrer» que ell creia tan necessària.
Aquell va ser el darrer cop que vaig veure en 'Nona'. Va demanar-me que l'hi enviés al seu nou taller un mocador de la colla castellera dels Capgrossos que llavors tot just es trobava en la seva segona temporada. Però jo mai em recordava de fer-ho i l'encàrrec es va anar diluïnt en el temps. Un bon dia, mentre em trobava de viatge a Marrakesh, vaig sentir la senyal del telèfon mòbil. M'havia arribat un missatge d'un company geganter. El text deia: «No som res. Ha mort en Nona».
Sovint quan passo pel carrer Sant Benet, a l'alçada d'on tenia el taller, em sembla veure-hi allà fora, recolzat a la porta del seu antic negoci, la seva figura imponent amb aquells rínxols rebels i l'espesa barba que definia el seu rostre. En 'Nona' no va viure el temps suficient per ser testimoni de la proliferació de nous gegants a la ciutat, però això no treu que en el cinquè aniversari de la Coordinadora de Colles Geganteres de mataró no trobem un moment pel record i ens adonem que, d'una manera o altra, som un producte de la «cultura de carrer» que ell tan demanava.
Jordi Rovira
Periodista i geganter Gegantada, núm. especial (27-2-2005)
Des de la Colla de Geganters de l'ACF, en ocasió del 25è aniversari dels nostres gegants, hem volgut fer un retrobament amb els origens de les figures i la mateixa colla gegantera, mitjançant aquesta mirada retrospectiva i de resdescobriment que estem realitzant. I una part substancial de tot plegat és el petit —però sentit— homenatge que volem retre a la figura d'un artista singular i, pel que ens diu tothom, una persona excepcional, com fou Josep Cardona «Nona».
Amb aquesta finalitat ens hem posat recentment en contacte amb dues persones molt lligades a ell: la seva parella Marta Monera i el seu fill Pere Cardona Hortó. En tots dos casos, han acollit de manera amatent la nostra iniciativa i podem comptar amb la seva col·laboració.
Marta Monera, a Can Nona (Santa Coloma de Farners).
[Foto: Rafael Jiménez]
Pere Cardona Hortós, fill de Josep Cardona, durant la seva visita a la nostra ciutat.
[Foto: Agustí G. Larios]
De la mà de la celebració del 25è aniversari dels gegants de l'ACF, hem programat una trobada gegantera el diumenge 26 de maig en la qual prendran part un seguit de colles que porten gegants i capgrossos construïts per «Nona».
D'altra banda, per aquelles mateixes dates tenim previst obrir al públic una exposició temporal sobre els gegants de l'ACF i moltes altres creacions de «Nona». I, així mateix, estem treballant en la realització, en el marc de l'exposció esmentada, d'una taula rodona per acostar-nos a la figura de Josep Cardona «Nona», a través del testimoni d'algunes persones que van ser-li força properes.
La fal·lera gegantera és el títol d'un programa radiofònic que s'emet el primer dissabte de cada mes, a les 16 h, a Mataró Ràdio. El programa és conduït per Enric Serra, Eulàlia Famades, Eva Puig i Jaume Àlvarez, i s'hi parla sobre el món geganter.
En l'emissió del passat dissabte 2 de març va prendre part el nostre company Albert Moya, de la Colla de Geganters de l'ACF, per tal de fer cinc cèntims d'algunes de les activitats en què s'està treballant per commemorar el 25è aniversari dels gegants de l'ACF.
