dimarts, 2 de juliol del 2013

FELICITATS, COMEDIANTS!

Inici de la cercavila després de la pre-estrena.
[Foto: Mati Romero]

Com ja sabeu, el dijous 27 de juny la Colla de Geganters de l'ACF va assistir a la pre-estrena de la pel·lícula documental Comediants, amb el sol a la maleta, que va tenir lloc als cinemes Renoir Floridablanca, de Barcelona, i a la qual vam ser convidats amablement per la companyia teatral.

La invitació inicial de Comediants es va transformar, però, en una participació activa en la cercavila entre el cinema i l'edifici Moritz, on va tenir lloc l'espectacle de carrer de Comediants. La cercavila esmentada estava encapçalada per un grup de percussió, hi havia en Jaume Bernadet a dalt d'una furgoneta i era tancat pels gegantons Banyetes i Rebanyuda, acompanyats del gegantet Correfoguera.

En arribar a l'edifici Moritz, tothom que ocupava la Ronda Sant Antoni va poder gaudir del magnífic espectacle de Comediants, ple de llums, música, capgrossos i foc. Aquest espectacle va tenir el seu moment culminant en l'encesa del pastís dels 40 anys de Comediants. Felicitats, Comediants!

Acabat l'espectacle, els convidats a la pre-estrena van poder prendre unes cerveses a Moritz. Nosaltres, en canvi, vam compartir una estona més d'esbargiment amb els membres de Comediants, així com els músics de la colla de percussió, a una festa una mica més reservada.

Tot plegat, va ser una experiència innoblidable. Vet aquí algunes fotografies que n'hem arreplegat.

Àlbum fotogràfic: clica sobre la imatge per a accedir-hi.
[Foto: Oriol Miralles]

Àlbum fotogràfic: clica sobre la imatge per a accedir-hi.
[Foto: Agustí G. Larios]


Àlbum fotogràfic: clica sobre la imatge per a accedir-hi.
[Foto: Albert Moya]

dilluns, 1 de juliol del 2013

ELS GEGANTS A L'ESCOLA D'ESTIU D'ADULTS

Cartell anunciador de l'Escola d'Estiu per a persones adultes.
[Foto: AFAP]

Durant la primera setmana del mes de juliol es posarà en marxa a Sant Feliu de Llobregat un programa de formació adreçat a persones adultes. Es tracta de l'Escola d'Estiu per a Persones Adultes «Educadults.cat», promoguda per la Xarxa de Treball Comunitari de la nostra vila, encapçalada per una entitat amb una experiència afermada en la integració social, com és l'Associació per al Foment de l'Amistat entre els Pobles (AFAP).

Dins del programa formatiu d'enguany hi ha un itinerari formatiu centrat en l'estudi de la festa tradicional com a element d'integració social, el qual es portarà a terme la primera setmana de juliol. En aquesta iniciativa sobre la cultura tradicional, la Colla de Geganters de l'ACF hi participa de manera activa, ja que es fa càrrec de la realització d'algunes de les activitats programades. Concretament, en són les següents.

— Un taller de fabricació de màscares a càrrec dels Geganters de l'Agrupació Cultural Folklòrica que tindrà lloc el dilluns 1 i el dijous 4 de juliol de les 17.00 a les 18.30 h, a l'Ateneu Santfeliuenc. El taller vol mostrar la tècnica bàsica per a la fabricació de figures geganteres. En aquesta activitat cal inscripció prèvia.

Xerrada a càrrec de Mati Romero i Marc Udina sobre la nostra experiència de treball amb infants a partir de la dansa, el conte i el joc<, que tindrà lloc el dimecres 3 de juliol a les 19.00 h, a l'Ateneu Santfeliuenc. Aquesta activitat és oberta al públic.

Visita guiada a La Nau, cultura i tradició a càrrec d'Albert Moya, que tindrà lloc el divendres 5 a les 11.00 h.

Actuació dels Gegants de l'ACF a la cloenda de l'itinerari formatiu, que tindrà lloc el divendres 5 de juliol a les 19.00 h, al pati de l'Ateneu Santfeliuenc.

Informació apareguda a On anem.
[Foto: AFAP]


Informació apareguda a On anem.
[Foto: AFAP]


dimecres, 26 de juny del 2013

PRE-ESTRENA DE «COMEDIANTS, AMB EL SOL A LA MALETA»

Publicitat de Comediants, amb el sol a la maleta.
[Foto: Comediants]


Comediants és, certament, una companyia d'espectacles teatrals força rellevant en el procès de redefinició de la cultura de carrer encetada a la dècada de 1970 a Catalunya. De fet, Comediants es va constituir a finals de 1971 i té la seva seu a Canet de Mar. Des d'aleshores i fins a l'actualitat, han realitzat un gran nombre d'espectacles teatrals i alguns programes televisius —com ara l'infantil Terra d'escudella—, han interpretat el film Karnabal (1985) i han creat escola en els espectacles per a grans esdeveniments, arran la seva organització de la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992.

Un dels col·laboradors, en les escenografies, d'aquesta companyia va ser Josep Cardona Nona, constructor dels Gegants de l'ACF, entre moltes altres peces de l'imatgeria festiva. Amb motiu de la taula rodona «En Nona i els nostres gegants», organitzada per la Colla de Geganters de l'ACF, vam establir contacte amb alguns membres de la companyia; de fet, el Jaume Bernadet i la Jin Hua Kuan van prendre part en la taula rodona esmentada.

Doncs bé: el dijous 27 de juny tindrà lloc al cinema Renoi Floridablanca, de Barcelona, la pre-estrena del film Comediants, amb el sol a la maleta, d'Elisenda Dalmau i Héctor Muniente, a la qual hem estat convidats els membres de la nostra Colla, encapçalats pels gegantons Banyetes i Rebanyuda.

dimarts, 25 de juny del 2013

ELS GEGANTS DE L'ACF REBEN LA FLAMA DEL CANIGÓ

Amb motiu del 25è aniversari dels Gegants de l'ACF la Colla ha estat convidada enguany a rebre a la nostra vila la Flama del Canigó, símbol dels Països Catalans. Aquest esdeveniment va tenir lloc, com cada any, a la plaça de la Vila, el 23 de juny.

L'acte va donar inici a les 18.00 h amb un espectacle infantil que va fer les delícies dels nens i nenes que hi eren presents. De les figures de la Colla -gegants Jordi i Montserrat, gegantó Rebanyuda, gegantets Picatrons i Fada Natura, i capgrós-, aquests tres darrers van prendre part en els balls amb els infants.

La flama, en ser portada pels corredors, va ser rebuda pels més joves de la nostra Colla, que van encendre el peveter dalt de l'escenari, per donar pas a les daçaires del vel. En finalitzar aquesta actuació, el nostre company Josep M. Monés va donar lectura al manifest d'enguany, que ha estat redactat per l'historiador Joaquim M. Puigvert

A continuació, els gegants Jordi i Montserrat i el gegantó Rebanyuda van executar dos balls interpretats per alguns músics de la Colla. Després del repartiment de coca i vi dolç, la Colla de Geganters va acompanyar els dos nens veïns del carrer Santa Maria que protaven fanalets amb la flama.

Vet aquí alguns àlbums fotogràfics de l'acte, a càrrec de Marc Rius i d'alguns companys de la colla.

Àlbum fotogràfic: clica sobre la imatge per a accedir-hi.
[Foto: Marc Rius]

Àlbum fotogràfic: clica sobre la imatge per a accedir-hi.
[Foto: Marc Rius]

Àlbum fotogràfic: clica sobre la imatge per a accedir-hi.
[Foto: Albert Moya]


Àlbum fotogràfic: clica sobre la imatge per a accedir-hi.
[Foto: Agustí G. Larios]

dilluns, 24 de juny del 2013

LES FOTOGRAFIES DE CALELLA CIUTAT GEGANTERA DE CATALUNYA

Gràcies al calellenc Farncesc Playà, que ens va acompanyar en la nostra participació a Calella Ciutat Gegantera de Catalunya, podem posar a disposició de tothom el reportatge fotogràfic de la participació dels Gegants de l'ACF en aquesta important trobada gegantera catalana, que en el nostre cas va ser només el diumenge 12 de maig de 2013; recordem que aquell cap de setmana també estavem de ple en les Festes de Primavera de Sant Feliu.

Hem agrupat les fotografies en set àlbums temàtics: el muntatge de les figures, la plantada, la visita a l'exposició, la cercavila de gegants, l'acte final de la trobada i el desmuntatge de les figures.

Àlbum fotogràfic: clica sobre la imatge per a accedir-hi.
[Foto: Francesc Playà]

Àlbum fotogràfic: clica sobre la imatge per a accedir-hi.
[Foto: Francesc Playà]

Àlbum fotogràfic: clica sobre la imatge per a accedir-hi.
[Foto: Francesc Playà]

Àlbum fotogràfic: clica sobre la imatge per a accedir-hi.
[Foto: Francesc Playà]

Àlbum fotogràfic: clica sobre la imatge per a accedir-hi.
[Foto: Francesc Playà]

Àlbum fotogràfic: clica sobre la imatge per a accedir-hi.
[Foto: Francesc Playà]

divendres, 21 de juny del 2013

LA FLAMA DEL CANIGÓ


[Foto: Òmnium]


Hi ha diverses maneres de classificar les festes, però una de les més emprades consisteix a agrupar-les tot considerant quina és la seva significació simbòlica. Des d'aquesta perspectiva, doncs, podem parlar, per exemple, de festes paganes, de festes religioses i de festes cívico-polítiques. A més, aquesta tipologia festiva no és estàtica en el temps, sinó que respón a una evolució cronològica.

Doncs bé: la festa de Sant Joan té la particularitat que, al llarg del temps, ha integrat aquestes tres funcionalitats simbòliques. Així, com moltes altres manifestacions festives, té unes arrels paganes vinculades a la regeneració, mitjançant rituals de foc a realitzar durant el dia més llarg de l'any —encara presents en les baixades de falles d'alguns indrets dels Pirineus—; posteriorment, el cristianisme va incorporar aquesta celebració —depurada del vessant pagà— al seu patrimoni festiu; i ja en els darrers anys, s'hi ha afegit una càrrega simbòlica cívico-política en expansió, en dotar-la d'un simbolisme especial per als Països Catalans.

Sigui com sigui, enguany la Colla de Geganters de l'ACF prendrà part en l'acte de rebuda de la flama del Canigó, el qual tindrà lloc el diumenge 23 de juny de 2013, a partir de les 18.00 h, a la plaça de la Vila.

divendres, 14 de juny del 2013

A VISTA DE GEGANT: LA TROBADA NACIONAL DE GEGANTS 'NONA'

Com molts sabeu, el diumenge 26 de maig va tenir lloc la Trobada Nacional de Gegants Nona, que serví per commemorar el 25è aniversari dels Gegants de l'ACF i, alhora, el 12è aniversari de Sant Feliu Ciutat Gegantera. Les colles convidades van ser, principalment, membres de la «família Nona».

L'activitat gegantera va comptar amb una característica molt i molt singular; de fet, pel que sabem, és la primera vegada que una experiència com aquesta ha tingut lloc a Sant Feliu de Llobregat. I és que el gegant Llorenç va fer-ne de reporter gràfic de l'aconteixement, ja que bona part de la cercavila va ser filmada per una càmera de vídeo instal·lada a la seva espatlla dreta. La iniciativa va anar a càrrec dels amics d'Els Gegants Som, i ja tenim disponible un primer tast d'aquesta filmació.

Així doncs, podem veure la cercavila des del punt de vista d'un gegant. Esperem que us agradi tant com a nosaltres!



diumenge, 9 de juny del 2013

UNA COLLA DE MOTS DE FESTA I MAGESTAT

Sabries dir què és un gegant? I un gegantó? I un gegantet? De segur que moltes vegades t'hauràs preguntat quina diferència hi ha. Doncs bé, el Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental, amb la col·laboració de les colles geganteres d'aquesta comarca, ha realitzat un recull dels termes principals del món geganter i n'ha editat un tríptic. Aquest document, titulat …Una colla de mots de festa i majestat—, el reproduïm tot seguit.

A partir d'ara ja no teniu excusa, posem per cas, per dir correctament una cercavila (i no un cercavila) o per anomenar gegantet a la figura que porten nens i nenes (i no gegantó, que el porten adults)!

[Foto: CNL del Vallès Oriental]


[Foto: CNL del Vallès Oriental]


[Foto: CNL del Vallès Oriental]


[Foto: CNL del Vallès Oriental]


dijous, 6 de juny del 2013

'GAUDEIX LA FESTA' 111, 112, 113 I 114

Vet aquí tot un seguit de vídeos de les emissions del programa de difusió cultural Gaudeix la festa.


PROGRAMA 111


Salomó ha mantingut viu interrompudament el Ball del Sant Crist, una llegenda local representada al poble en forma de teatre popular. El Ball de les Crespelles d'Òdena, recuperat recentment per la Confraria del Roser, s'ha consolidat com a acte central de la Festa Major d'aquesta vila de l'Anoia. Coneixem l'Àliga de Reus i la Moixiganga de Valls.










PROGRAMA 112


Festa Major de Maig de Tàrrega. La Processó de les Santes Espines i el Ball de l'Eixida son els principals actes del patrimoni festiu de Tàrrega conjuntament amb els entremesos i balls populars que recentment s'han creat i recuperat per enriquir la Festa Major de Maig. Coneixem el Verro de Cardedeu i entrevista a Andrés Montserrat de la comissió de l'Onso de la Mata.










PROGRAMA 113


La Festa de l'Arbre de Maig d'Igualada i la Cucafera de Morella. Igualada va recuperar l'any passat la Festa de l'Arbre de Maig, un celebració que enguany s'ha tornat a repetir i que comença de bon matí amb la tallada de l'Arbre que es porta a espatlles fins a la plaça de Pius XII on es planta. Coneixem la Cucafera de Morella i el Pare Pelegrí de Tossa que s'escull cada any per Sant Sebastià.










PROGRAMA 114


Els Cors de la Barceloneta i l'Aplec d'Esbarts Dansaires de Montserrat. La plaça del Monestir de Montserrat acull des de fa 57 anys l'Aplec dels Esbarts de l'Obra del Ballet Popular, una trobada que vol ser una mostra del treball de recuperació i manteniment de la dansa com a patrimoni cultural popular. El barri obrer de la Barcelona celebra des de mitjans del segle XIX celebra l'arribada dels Cors per Pasqua granada. Una festa que evolucionat amb els anys fins a l'actualitat on els cors son muts i desfilen pels carrers del barri acompanyats de bandes i batucades. Coneixem les Mulasses de Vilanova i entrevista a Miquel Joancomartí de l'entitat Xino Xano de Lloret









dilluns, 27 de maig del 2013

CRÒNICA DE LES ACTIVITATS GEGANTERES DEL 25È ANIVERSARI

Després que el dissabte 18 de maig tinguessin lloc la taula rodona i la inauguració de l'exposició «En Nona i els nostres gegants», que restarà oberta fins al 2 de juny, els actes commemoratius del 25è aniversari dels Gegants de l'ACF han continuat durant el cap de setmana del 25 i 26 de maig, en què s'han concentrat algunes activitats rellevants de la celebració.

Tot i que les tasques associades a les activitats commemoratives del cap de setmana eren força àmplies, dissabte al matí alguns membres de la Colla van poder atendre la invitació feta per l'esplai Sant Llorenç que celebrava la Diada de l'Esplai. Per això, el Banyetes i el Correfoguera van ser presents en aquesta activitat festiva.

DISSABTE 25: ACTIVITATS PER A INFANTS


Dintre del programa d'activitats commemoratives del 25è aniversari dels Gegants de l'ACF, els més menuts de la nostra vila ocupen un lloc preferent. I per això, van decidir dedicar una tarda sencera a acostar els gegants als nens i nenes de Sant Feliu. Les activitats es van concentrar, principalment, a la plaça Lluís Companys, que va restar plena de gom a gom amb la gentada d'infants santfeliuencs que hi van concòrrer a gaudir amb els Gegants de l'ACF.

Les activitats es van iniciar, però, a la plaça de la Vila, on els tabalers de la Colla de l'Espriueta i els tabalers d'Els Tronats van fer ressonar els seus instruments de percussió. Aquesta petita però sorollosa tabalada infantil es va desplaçar fins a la plaça Lluís Companys, on es trobaven plantats el gegantons i gegantets de l'ACF —Banyetes, Rebanyuda, Tonet, Fada Natura, Picatrons i Correfoguera— i els de la Ciutat —Cesc Bandoler, Llorenç i Mercè— i els gegantets Espriueta i Tardoreta, de l'AMPA del Salvador Espriu. Presidien la plantada els Gegants de l'ACF que enguany fan 25 anys: Jordi, Montserrat, Llorenç i Laia.

A la plaça Lluís Companys, els nens i nenes van poder gaudir de dues menes d'activitats: primerament, un taller de maquillatge i un seguit de jocs tradicionals simultanis —com ara xarranca, saltar la corda, estirada de corda—, i, en segon lloc i després de l'èxit assolit en la Tarda de contes, la representació del conte dels Gegants de l'ACF, a càrrec dels geganters i les geganteres més joves de la Colla.

Posteriorment, va tenir lloc una cercavila de gegantons i gegantets en la qual van prendre part l'Espriueta, la Tardoreta, el Llorenç, la Mercè, el Cesc Bandoler, el Picatrons, el Correfoguera, el Tonet, la Fada Natura, el Banyetes i la Rebanyuda; tancava la cercavila la Colla de Percussió Els Tronats. Aquesta cercavila es va iniciar i es va cloure a la plaça Lluís Companys, i va discòrrer per diversos carrers de la vila, tot passant per la plaça de l'Estació i la plaça de la Vila.

Vet aquí alguns àlbums fotogràfics de la jornada, a càrrec d'Els Tronats i de Marc Rius.

Àlbum fotogràfic: clica sobre la imatge per a accedir-hi.
[Foto: Colla de Tabalers Els Tronats]

Àlbum fotogràfic: clica sobre la imatge per a accedir-hi.
[Foto: Marc Rius]

Àlbum fotogràfic: clica sobre la imatge per a accedir-hi.
[Foto: Marc Rius]

Per a la major part de gent, aquesta diada es va cloure en finalitzar la cercavila a la plaça Lluís Companys. Però els geganters de l'ACF encara van haver d'escometre dues tasques força importants de cara a la trobada de l'endemà: assajar —conjuntament amb geganters de la colla de la Ciutat— els dos balls de protocol a ainterpretar i, ja de nit, portar les figures a La Nau i preparar-les convenientment: instal·lar els nous cavallets del Jordi i la Montserrat, i vestir-los amb les peces de roba noves —faldilles i armilles, al Llorenç i la Laia; capa, al Jordi, i vestit, a la Montserrat—.

DIUMENGE 26: TROBADA NACIONAL DE GEGANTS NONA


La festa gegantera del 25è aniversari dels Gegants de l'ACF es va realitzar el darrer cap de setmana de maig, com és tradicional en les trobades d'aniversari de Sant Feliu Ciutat Gegantera, que enguany ha assolit la 12a edició. La convocatòria estava adreçada a tota la «família Nona», i la col·laboració ha estat considerable, ja que hi van prendre part diversos gegants i capgrossos, així com un drac, construïts per Josep Cardona Nona.

El fet de tractar-se de la primera trobada d'aquestes característiques va generar força expectació en el món geganter, motiu pel qual a partir de les 9 del matí ja hi vam poder veure alguns afeccionats i col·laboradors de revistes geganteres deplaçats expressament. En aquest sentit, cal fer notar que el gegant Llorenç va fer de reporter de l'acte, ja que una càmera de vídeo instal·lada a la seva espatlla dreta va permetre als amics d'Els Gegants Som enregistrar la pràctica totalitat de la cercavila.

D'altra banda, cal dir també que es van haver de fer algunes modificacions sobre la programació —la plantada va començar a les 11 h, i no a les 9 h—, ja que el dia es va aixecar amb el cel ple de núvols que amenaçaven pluja. Així doncs, a les 11 del matí es va realitzar la plantada a la plaça 8 de Març i pocs minuts després hi feien acte de presència els gegants Jordi, Montserrat, Llorenç i Laia, enmig d'un fort aplaudiment dels presents.

Les figures Nona que van prendre-hi part —a més de les de l'ACF— van ser Iluro, Alarona i Pasqual, de Mataró; Es Nais i Miss Ling, de Lloret de Mar; Pere Marc I i Maria la Barona, de Gavà; el Drac de Pineda de Mar; Ramon Berenguer IV i Peronella, de Cardedeu, i els capgrossos de Sant Vicenç de Montalt: el Dimoni, l'Avi Pagès, l'Avi Mariner, la Minyona, el Boig, el Majordom i el Pinxo. També van ser convidades les colles del Drac d'Or, de l'Hospitalet de Llobregat; de l'AMPA Mare de Déu del Carme, del Prat de Llobregat, i dels Gegants de la Ciutat.

Cal destacar de les figures presents, el cap del Gegant Dragut de Pineda de Mar, del capgrós bessó del Banyetes i d'un capgrós el motllo del qual és a l'exposició «En Nona i els nostres gegants», i dels «figures», la participació de dos geganters de 1988: l'Agustí Graupera i el Josep Solé. D'altra banda, també ens va acompanyar el Pere Cardona i la Marta Morera, que van gaudir força en poder veure arreplegades tantes figures construïdes per en Nona.

A les 11.30 h va donar inici la cercavila, que va discòrrer pels carrers següents: Carreretes, Laureà Miró, Joan Batllori, passeig Nadal, plaça de l'Estació, passeig Bertrand, Pi i Margall i plaça de la Vila.

A la plaça de l'Estació, hi va haver una aturada de tota la cercavila, ja que cada colla convidad hi va interpretar una peça de ball. La finalització de la cercavila, però, va tenir lloc a la plaça de la Vila, on es van realitzar els balls protocol·laris. Els Gegants de l'ACF van interpretar, acompanyats dels Gegants de la Ciutat, dues peces: primerament, el Ball dels Gegants del Seguici i, tot seguit, el Ball Nou, que és una peça reservada als Gegants de Catalunya i als de les ciutats que han estat Ciutat Gegantera de Catalunya. Totes dues peces van ser ballades per Xavier Cerdán (Llorenç), Albert Moya (Laia), Agustí G. Larios (Jordi) i Rafa Jiménez (Montserrat).

A continuació, es van lliurar els records —elaborats a partir d'un motllo original d'en Nona cedit per la família a tal efecte— a les colles participants en la trobada, la qual es va cloure amb una ballada conjunta de l'Himne de Sant Feliu Ciutat Gegantera.

Vet aquí alguns àlbums fotogràfics de la jornada, a càrrec de Marc Rius i d'Els Gegants Som, i de tot el cap de setmana, a càrrec d'Albert Moya.

Àlbum fotogràfic: clica sobre la imatge per a accedir-hi.
[Foto: Marc Rius]

Àlbum fotogràfic: clica sobre la imatge per a accedir-hi.
[Foto: Marc Rius]

Àlbum fotogràfic: clica sobre la imatge per a accedir-hi.
[Foto: Els Gegants Som]

Àlbum fotogràfic: clica sobre la imatge per a accedir-hi.
[Foto: Albert Moya]

divendres, 24 de maig del 2013

PARTICIPACIÓ A L'APLEC DE LA SALUT

Com acostuma a ser tradició, dilluns de Pasqua Granada (20-5-2013), la Colla de Geganters de l'ACF va prendre part en l'Aplec de la Salut, que enguany ha assolit la 17a edició recuperada.

Els Gegants de l'ACF.
[Foto: Albert Moya]

Després de la missa a la Catedral de Sant Llorenç i la posterior romeria, gran part dels actes de l'Aplec va tenir lloc a l'ermita de la Salut i el seu entorn immediat. La hissada de la senyera, i els trets dels trabucaires, van ser el toc d'inici de les activitats festives programades. La primera d'elles, el pregó a càrrec dels nostres companys de la Colla Mati i Agustí.

Els progoners d'enguany.
[Foto: Jordi San José]

 
Pregó del 17è Aplec de la Salut (2013)

Representants de les institucions religioses i civils, amigues i amics: sigueu benvinguts a l’Aplec de la Salut, que enguany assoleix la seva 17a edició recuperada i que ha esdevingut tot un referent en el calendari tradicional de la nostra vila, Sant Feliu de Llobregat.

Pronunciar aquest pregó és un honor immerescut per a nosaltres, sobretot perquè a la nostra vila comptem amb moltes persones més adients, que no pas nosaltres, per dedicar-vos unes paraules de segur més assenyades que no les nostres. En qualsevol cas, l’encàrrec ens honora, però també honora als organitzadors per la confiança que ens han fet.

He de començar aquesta intervenció tot fent-vos una confessió, i és que a casa no som —com se sol dir col·loquialment— gaire de missa; de fet, no en som gens de missa. Per això l’encàrrec té encara més importància per a nosaltres. I també per això quan ens mirem les festes que tenen una càrrega simbòlica potent, com ara la d’avui, ho fem potser d’una manera un xic diferent. I el que vull remarcar, precisament, és que d’un únic fet o esdeveniment en poden haver visions diferents, se’n poden donar percepcions diverses. Això és quelcom que s’evidencia molt, sense anar més lluny, en el fet festiu, en la festa.

A tall d’exemple direm que en una festa es combinen —i, en la meva opinió, ho poden fer de manera harmoniosa— aspectes que, a primer cop d’ull, poden semblar oposats, com ara tradició i innovació, continuïtat i ruptura, perpetuació i dinamisme, centre i perifèria. En definitiva: sovint considerem que les festes tradicionals són i han de ser immòbils. Però si ens hi fixem bé, la tradició no és només perpetuació, sinó també reinvenció, perquè es construeix amb la incorporació de noves realitats en la mesura que tothom i tot, afortunadament, evoluciona i es transforma.

Com tots sabeu, jo sóc geganter de l’Agrupació Cultural Folklòrica, però també sóc historiador, i en aquesta doble condició, deixeu-me que us parli, no pas de l’Aplec, que és una festa que tots vosaltres coneixeu molt bé, sinó d’una altra festa molt important per al patrimoni festiu actual de tots nosaltres. Ras i curt: la mare de les nostres festes tradicionals actuals. Fent un salt en el calendari, voldria parlar-vos d’una festa que és ben propera: m’estic referint al Corpus.

Aquesta festa es remunta a l’Alta Edat Mitjana, al segle XIV a Catalunya, i en els seus orígens responia a una nítida finalitat religiosa. En essència, el Corpus originari consistia en una processó en la qual s’incorporaven unes representacions d’alguns passatges de les Sagrades Escriptures. Amb el pas del temps, aquestes representacions, que anomenem entremesos, van prendre molta força, alhora que la processó va anar evolucionant cap a un ritual que s’acostava molt al que avui dia coneixem com a cercaviles, passades o passejades, en les quals el caràcter festiu ha esdevingut preeminent.

I tot plegat ens porta a parlar de la Patum de Berga, una festa derivada del Corpus en la que allò que ha perdurat en el temps han estat precisament els entremesos: amb els turcs i cavallets, les mules guites, l’àliga, els nans i, també —és clar—, els gegants.

Per mi, com a geganter de l’Agrupació Cultural Folklòrica, la Patum té una significació especial, perquè ens connecta directament amb l’origen de la nostra Colla, ja que precisament la representació, el 14 i el 15 de maig de 1988, de la Festa Berguedana —un espectacle inspirat en la Patum de Berga— va provocar que es constituís la Colla de Geganters de l’ACF. Aquelles figures, que van ser creades per un artista excepcional com fou Josep Cardona Nona i que van ballar ara fa 25 anys sobre l’escenari del Centre Parroquial, són aquests mateixos gegants que d’aquí a una estona ballaran per a tots nosaltres, en aquest Aplec de la Salut.

Així doncs, ja ho sabeu: enguany estem de commemoració, i us convido a què compartiu amb tots nosaltres la satisfacció i l’orgull que sentim els geganters de l’ACF, i us animo a què participeu en les activitats del 25è aniversari que estem organitzant ben equipats d’il·lusió.

També voldria dedicar algunes paraules de record per als nostres companys que fa 25 anys van fer una aposta decidida per la cultura tradicional catalana a la nostra vila i que, malauradament, ja no ens acompanyen. Ells, com el mateix Nona, formen part d’una generació amb trempera que va recuperar traçudament una bona part d’aquesta tradició, que va reinventar-la i que, en definitiva, va construir la festa amb la fesomia que la coneixem tots nosaltres.

* * *

Estem totalment convençuts que la millor manera de col·laborar en el manteniment del patrimoni festiu —que és compartit— passa per conèixer-lo i per entendre la seva significació, però també és fonamental participar-hi, tot prenent part en la festa. Mireu: hi ha dues maneres de participar en la festa. Una és passiva i individual, en la que ens convertim en consumidors i ens limitem a celebrar la festa; però hi una altra manera de celebrar la festa que és activa i col·lectiva, i és quan ens convertim en actors i el que fem, aleshores, és concelebrar la festa.

Aquesta concelebració activa de la festa l’enriqueix i ens enriqueix a tots nosaltres. I, a més, permet transformar-la i incorporar nous elements. Un exemple d’això és El tro de Falguera, que enguany participa per segon cop a l’Aplec de la Salut. Jo també pertanyo a El tro de Falguera i sóc una de les persones que ha treballat i treballa amb molta il·lusió per convertir aquest projecte inicial en una realitat. El tro de Falguera és una colla nascuda de la voluntat de combinar dos elements que es complementen perfectament: la música i el foc. A més, té alguns trets característics que la singularitzen i que estan des del seu origen en la seva raó de ser: és una colla familiar i és una colla que sorgeix d’un barri, però que té una voluntat inqüestionable d’integrar-se en la xarxa festiva de la nostra ciutat.

Voldria, per últim, felicitar a l’Agrupació Cultural Folklòrica per la seva celebració, a El tro de Falguera per l’encert de consolidar la seva participació en l’Aplec de la Salut, però també voldria felicitar a totes les colles i entitats que, any rere any, col·laboren a donar sentit a aquest Aplec de la Salut.

No voldria allargar-me més, i només em resta animar-vos a concelebrar l’Aplec; en definitiva, em plau dir-vos de tot cor: BONA FESTA PER A TOTHOM!

Agustí G. Larios i Mati Romero (20-5-2013)



Tot seguit van tenir lloc les actuacions de les diverses colles i corals presents. La Colla de Geganters de l'ACF hi va interpretar dos balls: de primer, el gegantó Banyetes i el gegantet Fada Natura; i posteriorment, els gegants Llorenç i Laia.

Els membres de l'Esbart Sant Feliu de l'ACF.
[Foto: Joan Lorenzo]

Una actuació a destacar, com cada any, es la interpretació del Ball de la soca, que va anar a càrrec dels companys i les companyes de l'Esbart Sant Feliu de l'ACF.


Vídeo de ramonrial.

Acabades les actuacions i la missa a l'ermita, va seguir la part més lúdica de la jornada: el dinar dels participants i el sorteig del xai. L'Aplec es va cloure amb la recollida de la senyera.

Vet aquí un àlbum fotogràfic.

Àlbum fotogràfic: clica sobre la imatge per a accedir-hi.
[Foto: Joan Lorenzo /Albert Moya / Jordi San José]

dijous, 23 de maig del 2013

EN 'NONA' I ELS NOSTRES GEGANTS: UNA CRÒNICA


El passat dissabte 18 de maig van tenir lloc dos actes públics que formen part del programa de commemoració del 25è aniversari dels Gegants de l'ACF. Estem parlant de la taula rodona «En Nona i els nostres gegants» en què vam evocar la figura de Josep Cardona Nona, constructor dels nostres gegants, i de l'exposició que té el mateix títol i que es pot visitar, fins al 2 de juny, a les sales del Palau Falguera.

Tots dos actes van ser força emotius, sobretot per als familiars d'en Nona, i van comptar amb la presència d'alguns dels seus amics, com ara Jaume Bernadet i Rita Jin Hua Kuan, del grup teatral Els Comediants, que van prendre part en la taula rodona esmentada

També hi van prendre part «virtualment» Jaume M. Mateu, conegut com a Tortell Poltrona, el periodista radiofònic Jordi Tardà i la seva dona, Rosa M. Masferrer, mitjançant dues entrevistes enregistrades en vídeo.

Vet aquí les dues entrevistes, editades per Joan Lorenzo.





Alguns mitjans de comunicació se'n van fer ressò, com ara Fetasantfeliu, amb aquesta crònica.

El fotògraf local Marc Rius va fer un reportatge fotogràfic, que podeu consultar on-line aquí i aquí.

Recordeu que les activitats de commemoració del 25è aniversari del Gegants de l'ACF continuen, i els dies 25 i 26 de maig es realitzarà un seguit d'activitats adreçades als més joves de la nostra ciutat, el dissabte a la tarda, i la Trobada Nacional de Gegants Nona, el diumenge al matí.

dimarts, 21 de maig del 2013

25 I 26 DE MAIG: LA TROBADA GEGANTERA DE L'ANIVERSARI

El dissabte 25 i el diumenge 26 són els dies forts d'activitats geganteres emmarcades en la commemoració del 25è aniversari dels Gegants de l'ACF, ja que el dissabte a la tarda realitzarem activitats per a infants i una cercavila de gegantons i gegantets, i el diumenge al matí és prevista la Trobada Nacional de Gegants Nona i trobada de 12è aniversari de Sant Feliu Ciutat Gegantera, amb la particularitat que hi prendran part un seguit de colles que costodïen gegants construïts per Josep Cardona Nona.

Vet aquí el cartell anunciador de les activitats d'aquest intens cap de setmana.

Cartell informatiu de la Trobada Nacional de Gegants Nona
i altres activitats geganteres del 25 i 26 de maig de 2003.

[Foto: ACF]


dimecres, 15 de maig del 2013

EL 25è ANIVERSARI A LA RÀDIO I LA TELEVISIÓ

A només unes poques hores —a la columna de la dreta tenim un comptador regressiu— de la taula rodona i la inauguració de l'exposició «En Nona i els nostres gegants», el 25è aniversari dels Gegants de l'ACF és als mitjans de comunicació: a Ràdio Sant Feliu i a Esplugues Televisió.

Avui dijous, a Ràdio Sant Feliu, aproximadament a les 12 h, alguns companys i amics seran entrevistats al programa «El mirall». Concretament, Carles Galdón (president de l'ACF), Albert Moya (co-comissari de l'exposició) i Pere Cardona (fill de Josep Cardona Nona) ens faran cinc cèntims de les activitats del 25è aniversari dels Gegants de l'ACF, que tindran un punt fort aquest cap de setmana (taula rodona i exposició) i el següent (cercavila de gegantons el dissabte i Trobada Nacional de Gegants Nona el diumenge).

També d'això perlaran els nostres companys Xavier Cerdán i Marta Pañella (caps de colla) en el programa televisiu «L'ull al dia» d'Esplugues Televisió, el qual s'emetrà el divendres 17, a partir de les 20 h. A més, aviat el vídeo d'aquesta emissió es podrà visionar a Internet: aquí.

Xavier Cerdán i Marta Pañella als estudis d'Esplugues TV
durant la gravació de l'entrevista.

[Foto: ACF]


dimarts, 14 de maig del 2013

TAULA RODONA I EXPOSICIÓ «EN 'NONA' I ELS NOSTRES GEGANTS»

El proper dissabte 18 de maig tindrà lloc una de les activitats centrals de la commemoració del 25è aniversari dels Gegants de l'ACF: la taula rodona «En Nona i els nostres gegants», que, en finalitzar, donarà pas a la inauguració de l'exposició de semblant títol que romandrà oberta al Palau Falguera entre el 18 de maig i el 2 de juny. Totes dues activitats tenen l'objectiu comú d'evocar una de les figures més singulars de la recuperació de la cultura popular de carrer, com fou en Josep Cardona, i, alhora, donar a conèixer la seva relació amb la imatgeria de l'Agrupació Cultural Folklòrica de Sant Feliu de Llobregat.

Vet aquí un tast de la intervenció «virtual» de Jaume M. Mateu, conegut com a Tortell Poltrona.


Cartell informatiu de la taula rodona i l'exposició
«En Nona i els nostres gegants».

[Foto: ACF]


Ver Palau Falguera, Sant Feliu de Llobregat en un mapa más grande

AVUI FA 25 ANYS DE L'ESTRENA DELS GEGANTS DE L'ACF

Actuació de l'Esbart Sant Feliu de l'ACF al Centre Parroquial.
[Foto: ACF]

Tal dia com avui de fa 25 anys, el 14 de maig de 1988, els Gegants de l'ACF feien la seva estrena pública. El Jordi, la Montserrat, el Llorenç i la Laia van participar en la representació que, insprirada en la Festa de la Patum de Berga, va preparar l'Esbart Sant Feliu de l'ACF. La Festa Berguedana —que així és va titular l'obra— va ser representada al Centre Parroquial de Sant Feliu de Llobregat el dissabte 14 i el diumenge 15 de maig de 1988. Els quatre portadors que van fer ballar els gegants dalt de l'escenari van ser Joan Graupera, Josep Parra, Jordi Rius i Josep Solé.

Representació de la Festa Beguedana al Centre Parroquial..
[Foto: ACF]

Però els gegants no van ser les úniques figures que hi van prendre part, perquè també van ocupar l'escenari del Centre Parroquial La Mula, els Cavallets i 12 capgrossos. Totes aquestes figures van ser construïdes per Josep Cardona Nona, que va fer participar en el procés de creació a alguns dels membres de l'ACF promotors de la iniciativa.

Treballs de preparació de les figures creades per a la Festa Berguedana,
realitzats als locals del Centre Parroquial.

[Foto: ACF]

Sobre tot això ens parlarà el nostre company Manel Carpi, un dels promotors de la iniciativa del 1988, en la taula rodona «En Nona i els nostres gegants», que tindrà lloc el dissabte 18 de maig, a l'Auditori del Palau Falguera, a les 18 h. A partir dels testimonis de diverses persones que el van conèixer de prop —Tortell Poltrona, 3 membres d'Els Comediants, Jordi Tardà, el seu fill—, s’hi evocarà la figura i l’obra d'aquest artista polifacètic.

Josep Cardona Nona (1955-2000) va participar activament en la recuperació de les tradicions populars i en la promoció de la cultura de carrer durant els primers anys de la democràcia. Va estar vinculat en els seus primers anys professionals a la casa constructora El Ingenio i amb el grup teatral Els Comediants. Com a ninotaire, va desenvolupar una tasca innovadora formalment, que trencava amb el cànon establert dins de la imatgeria tradicional. La seva tasca creativa va ser prolífica i variada, ja que, a més de gegants, també va crear capgrossos, dracs, àguiles, figures a mida natural, màsqueres, decorats de teatre i televisió, etc.

El periodista musical Jordi Tardà, amb qui participà a l’exposició Tardà Rock i a la Fira del Disc, va dir d’ell que va ser «un Dalí, un Messi, un Keith Richards, un Woody Allen».

Josep Cardona Nona amb algunes de les seves creacions.
[Foto: Família de Josep Cardona]

Recordeu que just després de la taula rodona tindrà lloc la inauguració de l'exposició que, amb el mateix títol, romandrà al Palau Falguera entre el 18 de maig i el 2 de juny, i que es podrà visitar de dimarts a dissabte, de 18 a 20 h, i els diumenges, d'11 a 14 h.

Cartell informatiu de la taula rodona i l'exposició
«En Nona i els nostres gegants».

[Foto: ACF]

dilluns, 13 de maig del 2013

COMEDIANTS, PREMI JOAN AMADES 2012

La companyia teatral Comediants va ser guardonada amb el Premi Joan Amades 2012 per la seva trajectòria com a companyia de teatre en els darrers 40 anys i pel seu compromís amb la cultura popular i tradicional.

L'acte de lliurament del guardó va tenir lloc el diumenge 20 de gener al centre de creació de Comediants, a Canet de Mar. En la seva intervenció, Jaume Bernadet, que prendrà part en la taula rodona «En Nona i els nostres gegants», va tenir un record per a en Nona.

Vet aquí el vídeo de l'acte.



dilluns, 6 de maig del 2013

ENTREVISTA A JORDI TARDÀ

Com ja sabeu, estem preparant una taula rodona —que hem titulat «En Nona i els nostres gegants»— en la qual volem evocar la figura de l'artista Josep Cardona Nona. Aquest ninotaire polifacètic va ser l'autor dels gegants —Jordi i Montserrat, Llorenç i Laia— i gegantons —Banyetes i Rebanyuda— de la Colla de Geganters de l'ACF.

Jordi Tardà i Rosa M. Masferrer
acompanyats d'alguns membres de la Colla a la seu de Catalunya Ràdio.

[Foto: Joan Lorenzo]

La taula rodona es realitzarà el dissabte 18 de maig, a l'auditori del Palau Falguera, a partir de les 18.00 h. Hi prendran part un seguit de persones que van tenir contacte directe amb en Nona. D'aquestes persones, hi ha algunes que no podran assistir-hi, com Jaume Mateu (Tortell Poltrona) i Jordi Tardà. En tots dos casos, els hem realitzat breus entrevistes filmades que emetrem el dissabte 18.


Ja us hem presentat un petit tast de Tortell Poltrona describint en Nona. Ara us presentem un petit tast de l'entrevista a Jordi Tardà i Rosa M. Masferrer, en el decurs de la qual en Nona va ser definit com «un Dalí, un Messi, un Keith Richards, un Woody Allen».


Des de la Colla de Geganters de l'ACF volem agraïr el Joan Lorenzo la seva col·laboració en la commemoració del 25è aniversari dels nostres gegants.

diumenge, 5 de maig del 2013

'GAUDEIX LA FESTA' 108, 109 i 110

Vet aquí tot un seguit de vídeos de les emissions del programa de difusió cultural Gaudeix la festa.


PROGRAMA 108


El Combat de Corrandes a Montagut s'han convertit en una punt de trobada on s'hi veuen les cares els millors glosadors de parla catalana per rivalitzar amb Garrotins i Nyacres. Daniel Vilarrubias ha escrit el llibre Diables d'Igualada on es recull, després d'un buidat d'arxiu, tota la història de l'entremés des del segle XV al segle XX. Un altres llibre interessant de cara al Sant Jordi és el Seguici de la Festa Major de Lleida fet per Òscar Fernàndez, Genaro Massot i Jordi Cursó, amb espectaculars fotografies de tots els elements festius de la ciutat. I coneixem el Gegants Romà de la Vall de Vianya.










PROGRAMA 109


Descobrim la Moixiganga de Lleida, un ball del seguici festiu recuperat recentment per l'Esbart Sícoris. A Vilafranca del Penedès celebren el Dia del Graller, on músics de tot el territori català intercanvien experiències i coneixements musicals. Entrevista a Erik Wirdheim, vilanoví d'origen suec que forma part dels Bordegassos i dels Falcons de Vilanova i coneixem la Mulassa de Valls.










PROGRAMA 110


Vilassar de Dalt celebra, des de fa més de 300 anys, la festa major per Sant Pere Màrtir amb una ofrena de roses i l'obertura del reliquiari amb els ossos dels Sants Màrtirs. Visitem l'obrador de Ramon Aumedes, del Taller Sarandaca de Granollers. Entrevistem a Miquel Olària, bastoner, geganter, falconer i bordegàs de Vilanova i la Geltrú, i coneixem els Gegants de Reus.





dissabte, 4 de maig del 2013

UNA ENTREVISTA A EN 'NONA' A LA REVISTA 'GEGANTS'

Gràcies a l'Amadeu Carbó i la Carme Tomàs, que ens ho han fet saber, hem accedit a una entrevista a Josep Cardona Nona publicada a la revista Gegants l'any 1997.

En Nona treballant amb un capgrós que podreu veure
a l'espoxició «En Nona i els nostres gegants».

[Foto: Carme Tomàs / revista Gegants]

Vet aquí la transcripció de l'entrevista.


Entrevistar en Josep Cardona, Nona, ha estat un plaer gràcies a la seva conversa amena i engrescadora, i a la seva accessibilitat.

Degut a això i al seu dinamisme, l'estructura i l'ordre habitual que he seguit en les altres entrevistes a constructors, amb en Nona ho estat impossible.

Tot i que va ser una conversa molt llarga (una hora i mitja), dubto que pugui transcriure tot el que em va explicar, per la barreja de dades, anècdotes, comentaris aliens al tema, activitats, projectes, vivències, experiències i opinions, i sobretot per l'espai que disposem per dedicar a constructors.

Josep Cardona, Nona, va néixer a Calella, el 2 d'octubre del 1955, i fa aproximadament 19 anys que fa aquesta activitat.

Comparteix nom amb en Josep Cardona de El Ingenio i, com ell, es dedica al món de la imatgeria popular i tradicional, però no és aquesta l'única.

Diu que els seus començaments van ser de la mà del teatre; volia ser actor, però molt aviat es va adonar que no servia per interpretar i que en canvi se li donava molt bé això de fer volums, atrezzos, i complements per al teatre.

Home totalment autodidacta, diu que «un dia que estava sense un duro vaig anar al mercat de Santa Llúcia i vaig veure que les meves peces es venien molt bé i a partir d'aquí vaig atraure un munt de gent que em va ajudar molt. Gent de Comediants, que em van ensenyar com treballar el cartró, el mateix Josep Cardona de El Ingenio, en Joan Font, en Pere Jaume que em va ensenyar com es pintava, na Moria Antònia Palau que va ser la primera persona que comercialment es va girar cap a mi i que en el moment que em va conèixer va enviar una unitat mòbil de Ràdio Barcelona perquè em fes una entrevista... i un llarg etc. que seria molt extens. També vaig conèixer a en Bienve Moya i mitjançant ell em van encarregar fer una restauració dels gegants de Vilanova. Abans de tot això vaig restaurar el gegant de Canet, l'Odèon, per una obra de teatre.»

A partir d'aquest moment en Nona em fa una exposició del que ha fet i tota la informació està barrejada. En cada col·labaració dintre el món de la imatgeria té una anècdota per explicar.

Diu que per iniciativa de Comediants, a Canet van fer la primera trobada de peces d'imatgeria, concretament de capgrossos.

També diu que tot i que li agraden molt els gegants mai no ha anat a cap trobada, ja que creu que «sembla que vagi o buscar feina».

D'entre moltes de les seves obres ha fet els capgrossos d'Edicions B (Mortadel·lo, Filemó) i arrel d'aquesta feina li van fer una entrevista per televisió en un programa que es deia A l'abast de la mà, on, per iniciativa del propi Nona, van escenificar que els capgrossos eren uns treballadors que arranjaven el carrer i que un d'ells es va fer mal i entraven al taller d'en Nona. Explica molt divertit com tota la gent del carrer va quedar parada veient l'escenificació.

Quan li vaig preguntar per quines peces creia que el coneixien més, em va respondre que no ho sabia, però em va explicar que unes amigues de la seva companya van anar a Venècia i que de record els van portar unes màscares típiques d'allà, fetes en un taller. El senyor que les va atendre, autor de les peces, va preguntar d'on eren i quan li van dir de Catalunya digué «doncs allà o Catalunya teniu una persona molt reconeguda, un senyor que es diu Nona».

Manifesta la seva estranyesa perquè no coneix ningú de Venècia. També diu que no li agrada mirar-se «el melic», que el que li agrada és estar content de les peces que fa, quan les fa i després de fer-les. El que sí que sap és de quines no n'està content; les que ha fet malament. A la meva pregunta de... Quines? em diu que no m'ho dirà, que potser si tanco la gravadora sí que ho farà . (Després de tancar la gravadora tampoc m’ho va dir).

El que sí que m'explica és de quines obres està descontent i és que, degut al seu nul esperit comercial «i perquè d'alguna cosa s'ha de viure», les obres que li fan fer per encàrrec i en sèrie són les que no l'omplen; com una vegada que li van encarregar cinc-centes cinquanta màscares.

Diu que segueix el consell que li va donar el seu homònim de El Ingenio. «Quan facis una peça malament no lo llencis, penja-la en un lloc molt visible, que tothom la vegi i pregunta què troben, escolta i intenta no tornar-ho a fer.»

Quan li demano que em faci una relació de les peces que ha fet, fa una barreja entre les originals i les restauracions. Ell parla de col·laboracions perquè li agrada que la gent que li ha fet l'encàrrec participi i comenci a fer-se seves les peces.

Ha fet les màscares dels «Butarques», que són una espècie de «diables» que només surten per carnaval; els gegants de Cabrils; una geganta gaudiniana que li sembla que està a la Fundació Miró o bé desapareguda; la restauració dels gegants romans de l'Hospitalet; els gegants de Llavaneres; la restauració dels gegants de Gràcia, del drac de Vilanova, del de Sant Pere de Ribes i els capgrossos de Vilafranca; el cavall de dues cares de Viladecavalls; el drac de Malgrat; els gegants de Sitges, Santa Margarida i els Monjos i Palau de Plegamans; el gegant Odèon de Comediants; a Mataró ha participant en els gegants de tres barris, també en els de Sant Feliu de Llobregat, etc.

No aclareix quins són de producció pròpia i quins restaurats i insisteix que ho expliqui aquí per tal de no crear confusions.

La tècnica que utilitza perquè la gent estimi les peces és fer el motlle de fang, cridar-los i deixar que remenin, fins i tot a vegades els deixa una mica «torts» de manera que els propis interessats els arreglin i se'ls facin seus. Recorda una altra anècdota sobre (li sembla) els gegants del Pla de Santa Maria; en una restauració va entregar els gegants (que tenien o tenen cabell natural) ben pentinadets i quan una de les senyores els va veure es va quedar tota preocupada perquè ja no els podria pentinar. Quan va veure la cara de preocupació d'aquella dona s'ho va fer anar de tal manera que dissimuladament els va despentinar una mica i li va demanar ajuda perquè els deixés ben «arregladets».

Diu que no fa còpies i que totes les seves obres són originals malgrat que conserva un munt de motlles dispersos pel seu taller.

El material que utilitza és bàsicament el cartró. Malgrat que no és partidari d'utilitzar la fibra de vidre, confessa que de vegades la fa servir per reforçar algunes peces. Considera que és un material tòxic.

Continua fent peces per al teatre i ha estat molt lligat a la direcció tècnica de la Fira d'Artesania de Calella. L'any passat va obrir un altre mercat, El Mercat d'Ocasió de l'Espectacle d'Alella i ara estan a la recta final en l'edició d'enguany amb una bona quantitat de material.

Quant a projectes, m'explica que van venir des de la Universitat d'Atlanta per encarregar-li un gegant de Martin Luther King, per celebrar l'aniversari (no em diu si del seu naixement o de la seva mort). Va intentar que entenguessin que si es feia aquí i després s'enviava era com si compressin la peça en uns grans magatzems. Els va recomanar que era millor fer-lo allà per tal que la gent se'l sentís més seu. Recomanà enviar material de festes populars i tradicionals catalanes, com un vídeo, cartells de festes majors, cassets de música i fer un taller entre els universitaris. És a dir explicar com i perquè fem gegants a Catalunya.

En un principi es van retirar del projecte, bàsicament perquè no pensaven que caldrien tants diners, però sembla que ho han tornat a reconsiderar i té previst anar a Atlanta cap a finals d'any.

Està preparant també per cap d'any una exposició... però d'aquest tema no en vol parlar. Ni me n'ha deixat fer cap fotografia.

Fins aquí l'entrevista, però us ben asseguro que tinc material per fer-ne tres més.

Senyor Josep Cardona, amic Nona si m'ho permets, tornarem a parlar. Segur.

Carme Tomàs, «Entrevista a Josep Cardona, Nona». Gegants, núm. 37 (primavera de 1997), pàg. 32-33.