El Carnaval és una de les festes que se celebren dins del cicle festiu que, no sent litúrgica, té més simbolisme. En esència, les festes carnavalesques venen a simbolitzar un moment d'abundor material i d'excés que és previ al període d'austeritat i abstinència de la Quaresma. A diferència de Nadal i Sant Joan —solsticis d'hivern i d'estiu, respectivament—, que són festes fixades pel calendari solar, la festa de Carnaval és fixada pel calendari lunar; concretament, el Carnaval, que és una festa mòbil, se celebra durant la darrera lluna nova d'hivern.
Val a dir que, en realitat, el Carnaval és una seqüència ritual a l'entorn del personatge de Carnestoltes, que es desenvolupa en diverses etapes: l'arribada (o «arribo»), el regnat, la mort i l'enterrament. Durant l'arribada és costum que hi hagi una escenificació parateatral en què es proclama l'inici del Carnaval mitjançant la lectura d'un pregó. La part principal de la seqüència festiva correspon, certament, al regnat de Carnestoltes en què s'esdevé la transgressió social mitjançant les disfresses i els balls i amb la realització de rues de Carnaval. Finalment, el Dimecres de Cendra és costum de realitzar l'enterrament simbòlic del Rei Carnestoltes.
La relació entre el Carnaval i els gegants és més estreta del que ens pot semblar a primer cop d'ull, ja que tenim tendència a considerar l'actual fesomia de les festes populars que celebrem arreu com quelcom realment tradicional, i, de fet, la configuració de les festes tradicionals és el resultat de la tasca menada, principalment, pels ajuntaments democràtics de les tres darreres dècades. Sigui com sigui, sembla ser que la festa de Carnestoltes va tenir una gran tirada popular a la Barcelona de la segona meitat del segle XIX i del primer terç del segle XX, i la participació dels gegants està acreditada documentalment, per exemple, en alguna auca de l'època. D'altra banda, no hem de menystenir que a Barcelona, entre el 1859 i el 1872, els gegants del Carnestoltes —actualment els gegants vells de la Casa de la Caritat— van participar en les festes carnavalesques barcelonines.
 |
| Auca titulada Entrada y entierro del carnaval en Barcelona. [Foto: revista Gegants] |
 |
| En Rodanxó i la Rodanxona són els gegants vells de la Casa de la Caritat o del Carnestoltes. [Foto: Arnau Biarge Casas] |
És en aquest context, per tant, que en un any tan excepcional per als gegants de l'ACF com aquest de 2013, hem volgut encetar les activitats commemoratives tot participant en la rua de Carnaval de Sant Feliu que tindrà lloc el proper dissabte 9 de febrer. Tot seguit incorporem el cartell informatiu d'enguany, que hem volgut acompanyar amb la informació corresponent a la festa de Carnaval de febrer de 1988, esdevinguda pocs mesos abans de la presentació pública dels gegants de l'ACF.
 |
| Informació sobre el carnaval de 1988 publicada a El Butlletí. [Foto: Agustí G. Larios] |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada