PARTICIPACIÓ A L'APLEC DE LA SALUT

Com acostuma a ser tradició, dilluns de Pasqua Granada (20-5-2013), la Colla de Geganters de l'ACF va prendre part en l'Aplec de la Salut, que enguany ha assolit la 17a edició recuperada.

Els Gegants de l'ACF.
[Foto: Albert Moya]

Després de la missa a la Catedral de Sant Llorenç i la posterior romeria, gran part dels actes de l'Aplec va tenir lloc a l'ermita de la Salut i el seu entorn immediat. La hissada de la senyera, i els trets dels trabucaires, van ser el toc d'inici de les activitats festives programades. La primera d'elles, el pregó a càrrec dels nostres companys de la Colla Mati i Agustí.

Els progoners d'enguany.
[Foto: Jordi San José]

 

Pregó del 17è Aplec de la Salut (2013)

Representants de les institucions religioses i civils, amigues i amics: sigueu benvinguts a l’Aplec de la Salut, que enguany assoleix la seva 17a edició recuperada i que ha esdevingut tot un referent en el calendari tradicional de la nostra vila, Sant Feliu de Llobregat.

Pronunciar aquest pregó és un honor immerescut per a nosaltres, sobretot perquè a la nostra vila comptem amb moltes persones més adients, que no pas nosaltres, per dedicar-vos unes paraules de segur més assenyades que no les nostres. En qualsevol cas, l’encàrrec ens honora, però també honora als organitzadors per la confiança que ens han fet.

He de començar aquesta intervenció tot fent-vos una confessió, i és que a casa no som —com se sol dir col·loquialment— gaire de missa; de fet, no en som gens de missa. Per això l’encàrrec té encara més importància per a nosaltres. I també per això quan ens mirem les festes que tenen una càrrega simbòlica potent, com ara la d’avui, ho fem potser d’una manera un xic diferent. I el que vull remarcar, precisament, és que d’un únic fet o esdeveniment en poden haver visions diferents, se’n poden donar percepcions diverses. Això és quelcom que s’evidencia molt, sense anar més lluny, en el fet festiu, en la festa.

A tall d’exemple direm que en una festa es combinen —i, en la meva opinió, ho poden fer de manera harmoniosa— aspectes que, a primer cop d’ull, poden semblar oposats, com ara tradició i innovació, continuïtat i ruptura, perpetuació i dinamisme, centre i perifèria. En definitiva: sovint considerem que les festes tradicionals són i han de ser immòbils. Però si ens hi fixem bé, la tradició no és només perpetuació, sinó també reinvenció, perquè es construeix amb la incorporació de noves realitats en la mesura que tothom i tot, afortunadament, evoluciona i es transforma.

Com tots sabeu, jo sóc geganter de l’Agrupació Cultural Folklòrica, però també sóc historiador, i en aquesta doble condició, deixeu-me que us parli, no pas de l’Aplec, que és una festa que tots vosaltres coneixeu molt bé, sinó d’una altra festa molt important per al patrimoni festiu actual de tots nosaltres. Ras i curt: la mare de les nostres festes tradicionals actuals. Fent un salt en el calendari, voldria parlar-vos d’una festa que és ben propera: m’estic referint al Corpus.

Aquesta festa es remunta a l’Alta Edat Mitjana, al segle XIV a Catalunya, i en els seus orígens responia a una nítida finalitat religiosa. En essència, el Corpus originari consistia en una processó en la qual s’incorporaven unes representacions d’alguns passatges de les Sagrades Escriptures. Amb el pas del temps, aquestes representacions, que anomenem entremesos, van prendre molta força, alhora que la processó va anar evolucionant cap a un ritual que s’acostava molt al que avui dia coneixem com a cercaviles, passades o passejades, en les quals el caràcter festiu ha esdevingut preeminent.

I tot plegat ens porta a parlar de la Patum de Berga, una festa derivada del Corpus en la que allò que ha perdurat en el temps han estat precisament els entremesos: amb els turcs i cavallets, les mules guites, l’àliga, els nans i, també —és clar—, els gegants.

Per mi, com a geganter de l’Agrupació Cultural Folklòrica, la Patum té una significació especial, perquè ens connecta directament amb l’origen de la nostra Colla, ja que precisament la representació, el 14 i el 15 de maig de 1988, de la Festa Berguedana —un espectacle inspirat en la Patum de Berga— va provocar que es constituís la Colla de Geganters de l’ACF. Aquelles figures, que van ser creades per un artista excepcional com fou Josep Cardona Nona i que van ballar ara fa 25 anys sobre l’escenari del Centre Parroquial, són aquests mateixos gegants que d’aquí a una estona ballaran per a tots nosaltres, en aquest Aplec de la Salut.

Així doncs, ja ho sabeu: enguany estem de commemoració, i us convido a què compartiu amb tots nosaltres la satisfacció i l’orgull que sentim els geganters de l’ACF, i us animo a què participeu en les activitats del 25è aniversari que estem organitzant ben equipats d’il·lusió.

També voldria dedicar algunes paraules de record per als nostres companys que fa 25 anys van fer una aposta decidida per la cultura tradicional catalana a la nostra vila i que, malauradament, ja no ens acompanyen. Ells, com el mateix Nona, formen part d’una generació amb trempera que va recuperar traçudament una bona part d’aquesta tradició, que va reinventar-la i que, en definitiva, va construir la festa amb la fesomia que la coneixem tots nosaltres.

* * *

Estem totalment convençuts que la millor manera de col·laborar en el manteniment del patrimoni festiu —que és compartit— passa per conèixer-lo i per entendre la seva significació, però també és fonamental participar-hi, tot prenent part en la festa. Mireu: hi ha dues maneres de participar en la festa. Una és passiva i individual, en la que ens convertim en consumidors i ens limitem a celebrar la festa; però hi una altra manera de celebrar la festa que és activa i col·lectiva, i és quan ens convertim en actors i el que fem, aleshores, és concelebrar la festa.

Aquesta concelebració activa de la festa l’enriqueix i ens enriqueix a tots nosaltres. I, a més, permet transformar-la i incorporar nous elements. Un exemple d’això és El tro de Falguera, que enguany participa per segon cop a l’Aplec de la Salut. Jo també pertanyo a El tro de Falguera i sóc una de les persones que ha treballat i treballa amb molta il·lusió per convertir aquest projecte inicial en una realitat. El tro de Falguera és una colla nascuda de la voluntat de combinar dos elements que es complementen perfectament: la música i el foc. A més, té alguns trets característics que la singularitzen i que estan des del seu origen en la seva raó de ser: és una colla familiar i és una colla que sorgeix d’un barri, però que té una voluntat inqüestionable d’integrar-se en la xarxa festiva de la nostra ciutat.

Voldria, per últim, felicitar a l’Agrupació Cultural Folklòrica per la seva celebració, a El tro de Falguera per l’encert de consolidar la seva participació en l’Aplec de la Salut, però també voldria felicitar a totes les colles i entitats que, any rere any, col·laboren a donar sentit a aquest Aplec de la Salut.

No voldria allargar-me més, i només em resta animar-vos a concelebrar l’Aplec; en definitiva, em plau dir-vos de tot cor: BONA FESTA PER A TOTHOM!

Agustí G. Larios i Mati Romero (20-5-2013)

Tot seguit van tenir lloc les actuacions de les diverses colles i corals presents. La Colla de Geganters de l'ACF hi va interpretar dos balls: de primer, el gegantó Banyetes i el gegantet Fada Natura; i posteriorment, els gegants Llorenç i Laia.

Els membres de l'Esbart Sant Feliu de l'ACF.
[Foto: Joan Lorenzo]

Una actuació a destacar, com cada any, es la interpretació del Ball de la soca, que va anar a càrrec dels companys i les companyes de l'Esbart Sant Feliu de l'ACF.


Vídeo de ramonrial.

Acabades les actuacions i la missa a l'ermita, va seguir la part més lúdica de la jornada: el dinar dels participants i el sorteig del xai. L'Aplec es va cloure amb la recollida de la senyera.

Vet aquí un àlbum fotogràfic.

Àlbum fotogràfic: clica sobre la imatge per a accedir-hi.
[Foto: Joan Lorenzo /Albert Moya / Jordi San José]